dimecres, 27 de gener del 2010

EL VICI QUE TENIM DEL FACEBOOK


LA CARA OCULTA DE FACEBOOK



video: http://www.youtube.com/watch?v=xzTgIdNW6lg

Hi ha moltíssimes persones que tenen Facebook, quasi el mateix nombre que ciutadans al Regne Unit.L'altre dia em van ensenyar un video on s'ensenya la cara oculta del Facebook. Actualment, trobes a quasi tots els teus amics, coneguts, familiars, etc. pel Facebook, a més a més, està de "moda" fer-se del grup tal, fer-se admirador d'un article determinat, jugar al joc virtual d'una peixera, una granja, el pocker, l'unno, etc. Al Facebook hi pengem fotos privades, hi posem com ens sentim, allò que ens passa, també pengem la música que ens agrada, entre altres coses. Algu ha pensat mai què se'n fa d'aquesta informació?
  
Crec que és interessant que sapiguem en quin món ens posem quan parlem del Facebook, tot i així, encara que podem trobar que el video sobre la cara oculta de Facebook és un tant exagerat, és cert que venem la nostra privacitat a una gran companyia i ni tan sols ens parem a pensar què en fan de la informació privada i personal que pengem a Internet.

Tot i així, jo segueixo ben adicta al Facebook, tot i que intentaré, després d'haver vist aquest video, ser conscient d'allò que penjo a Internet.


,,Isa*

RISCS PSICOSOCIALS

DEPRESSIÓ I ESTRÈS

Depressió:La depresión es un término con un significado que varía desde las bajadas transitorias del estado de ánimo que son características de la vida misma, hasta el síndrome clínico, de gravedad y duración importante con signos y síntomas asociados, marcadamente distintos a la normalidad. El psicólogo Coderch describe lo que es la depresión con las siguientes palabras: "En la depresión existe una pérdida general de vitalidad, expresando el enfermo falta de interés y energía. El sujeto se muestra cansado y triste. Puede rehuir de las actividades sociales y su rendimiento decrece en todas las esferas. Una totalidad de desesperanza y pesimismo invadirá sus fantasías y sus ideas".



 Estrès:El estrés se refiere a cualquier exigencia más o menos que produzca un estado de tensión y que pida un cambio o una adaptación. Es la manera de verlo como un estímulo. Estos estímulos pueden ser cualquier cosa (un examen, un casamiento, una separación matrimonial, un viaje), son cambios que exigen una adaptación.
Otra manera de ver el estrés es como respuesta fisiológica, el autor que dio esta definición tan conocida fue Selye. Cuando estamos en una situación de tensión el cuerpo está padeciendo estrés, esta situación implica cambios fisiológicos, motores, nos movemos más rápido, aumenta la tensión arterial, estos cambios también se relacionan con cambios emocionales y conductuales.

L'altre dia fullejant una revista per casa, vaig trobar que d'aquí uns anys, un dels factors que influiran més en les baixes laborals seran malalties mentals com la depressió. Em va encuriosir aquest fet i he buscat informació al respecte. Crec que és interessant saber aquests possibles factors que poden afectar com a risc en la nostra societat i fins i to, actualment ja estan afectan a molts ciutadans. Per la qual cosa, podem intentar prevenir l'estrès o com a mínim, saber com tractar-lo. Així com és important aprendre a diagnosticar una depressió i saber quines tècniques i teràpies són més adients per guarir-la. El fet de saber aquesta informació, ens dona peu a fer una breu mirada cap al futur, i en el cas que exercicim com a professionals, haurem de tenir molt presents tant la depressió com l'estrès i l'ansietat, ja que són riscs psicosocials que limiten el benestar de la societat. 

He trobat un article interessant a Internet que parla sobre el tema:

La depresión y el estrés son dos de los principales síntomas psicopatológicos de la sociedad en el siglo XXI. Para el profesor de la Universidad de Málaga Alfredo Fierro, la cada vez más creciente importancia de la depresión puede estar influenciada por un aumento de las expectativas de los individuos, en una sociedad y una cultura "del logro y del éxito" en la que "si no eres un triunfador no eres nadie".

Fierro, director del curso 'Psicopatología cotidiana. Entre la psicoterapia y la autoayuda', que se está celebrando en la sede Iberoamericana de la UNIA en el marco de sus cursos de verano, indicó que otro de los síntomas que se dan con más frecuencia es el estrés. Esta incidencia puede estar motivada por "una vida más rápida y más compleja", en la que el individuo tiene que responder a un mayor número de demandas en su vida cotidiana.

El profesor puntualizó que estrés y ansiedad no son síntomas equivalentes. Éste último, señaló, "es el síntoma psicopatológico por excelencia" desde hace más de cien años, y ya se mencionaba en tiempo de Freud. Según sus palabras, "la ansiedad ha sido común en todas las épocas".

La profesora de la Universidad de Málaga Margarita Bravo, afirmó que aspectos como la ansiedad como el estrés son dos palabras que cada vez están más presentes en la sociedad a causa de que cada vez se esté hablando más de ellos. Estos dos síntomas, apuntó, "ahora sí se identifican y se les pone nombre". De esta manera, el término estrés "ha entrado a formar parte de nuestro vocabulario para definir una serie de síntomas", y los individuos se etiquetan en este grupo.

Bravo, quien se encuentra a cargo de las ponencias 'Dificultad para una vida profesional saludable' y 'De la insatisfacción laboral a "quemarse" por el trabajo', realizó un recorrido por los riesgos psicosociales que pueden existir en el puesto de trabajo.

Entre ellos se encuentran el 'burn-out', comúnmente conocido como 'estar quemado', o el 'mobbing', que hace referencia a todo lo relativo con el acoso laboral. La profesora también hizo mención a la "adicción al trabajo", que se produce cuando una persona trabaja "más horas de la cuenta", y en el que la actividad realizada en su puesto pasa a ser "lo único importante en la vida", lo cual constituye un gran problema para el individuo.

La ponente manifestó que la pérdida del puesto de trabajo puede provocar "una serie de síntomas psicopatológicos", ya que tanto la sociedad como la persona concibe este hecho como algo negativo. Por este motivo, en ocasiones "no somos conscientes del daño emocional que desencadenan en un malestar para el sujeto". A este respecto, según la profesora, algunas condiciones como la precariedad o la inseguridad laboral "pueden ser riesgos psicosociales añadidos".

Sobre los posibles soluciones para estas patologías, Bravo indicó que "no hay una receta maravillosa", ya que la respuesta a estos problemas depende en gran medida de la sintomatología que presente el individuo.

Fierro explicó que a lo largo del seminario se analizan "trastornos menores que todos más o menos tenemos y que no precisan de ir al psicólogo", pero sí pueden hacer sufrir o pueden ser disfuncionales, como el miedo a volar.

No obstante, Bravo precisó que en la vida cotidiana de cada persona, "pueden ocurrir sensaciones que están generando malestar". Si estas situaciones se mantienen y van aumentando, "a lo mejor no puedes solucionarlas solo", por lo que se necesitaría ayuda.



Referències:




,,Isa*








dimecres, 20 de gener del 2010

TOC

TRASTORN OBSESSIU COMPULSIU O TRASTORN BIPOLAR

El trastorn bipolar es caracteritza per fluctuacions més o menys intenses de l'estat d'ànim de la persona afectada. Així, el malalt bipolar oscil·la entre els episodis d'eufòria i els de depressió. Tot indica que les causes d'aquest trastorn són indiscutiblement endògenes.



La persona afectada pel trastorn bipolar passa per un estat d'exaltació que pot durar setmanes o mesos. En aquest estat, experimenta una gran vitalitat, un excès de confiança, irritabilitat, hiperactivitat i loquocitat. En alguns casos, tot això s'acompanya d'idees delirants. Aquest conjunt de símptomes es coneix per fase eufòrica o episodi maníac.



Un cop s'ha superat aquesta fase, la persona entra en un estat absolutament invers on hi ha una gran apatia, absència d'interès en tot, ansietat, cansament, poca força de voluntat, tristesa, melangia, i una forta sensació de fracàs. Aquesta fase és l'anomenada fase depressiva.



En resum, podem dir que el trastorn bipolar és orgànic -no psicològic- i es caracteritza pel canvi de l'estat d'ànim el qual fluctua entre l'eufòria i la depressió.



Aquesta seria una definició molt general, però com veurem més endavant, les fases abans esmentades no sempre són experimentades d'igual manera per una persona bipolar. Es donen casos en els quals el malalt pateix només depressions o bé solament eufòries. Estaríem parlant de tarnstorn unipolar.



La manera com es manifesten els símptomes no és sempre la mateixa. Així, doncs, dins del trastorn bipolar près genèricament, podem trobar-hi unes subclasses que defineixen més particularment cada cas:



Bipolars del Tipus I: Episodis depressius amb una fase d'eufòria com a mínim.



Bipolars del Tipus II: Depressions recurrents amb fases hipomaníaques.



Bipolars del Tipus III: Episodis depressius sense hipomania però amb temperament hipertímic i amb antecedents familiars de bipolaritat.



Ciclotímics: Alternen constantment hipomanies i petites depressions.



Unipolars.



Distímics.

 


BIPOLARS DE TIPUS I



En general, les característiques d'aquest grup són:



- Una fase maníaca que sol requerir hospitalització per la seva intensitat.



- Una relativa freqüència de patir deliris, tant en la fase aufòrica (idees mesiàniques) com en la fase depresiva (culpabilitat i catastrofisme)



- Predisposició a patir al·lucinacions.

 


BIPOLARS DE TIPUS II



- Depressions de la mateixa intensitat del tipus I però amb fases d'eufòria molt més moderades que no precisen hospitalització.



- Hipersomnia (Excès de son).



- Hiperfagia (Excès de ganes de menjar).



- Tensions i inquietuts.



- Canvis d'estat d'ànim.



- Viratges (canvis forts) durant els estats depressius.







Les diferències entre els tipus I i II són:



- Símptomes psicòtics (deliris i al·lucinacions) són poc freqüents amb bipolars del tipus II (aproximadament els pateixen un terç -normalment en la fase depressiva-)



- Tot i que podria dir-se que el trastorn bipolar del tipus II és menys greu que el de tipus I, cal esmentar que les recaigudes es donen més en el tipus II.



- La tendència al suïcidi és major en bipolars de tipus II.




BIPOLARS DE TIPUS III



- Alguns especialistes situen en aquest grup als afectats en els quals només apareix la fase hipomaníaca com a conseqüència de la medicació antidepressiva.



- Aquest grup es caracteritzaria per depressió recurrent sense hipomania i amb caràcter hipertímic.


UNIPOLARS

 


Encara s'està debatent si existeix la mania unipolar. Per tant, deixarem aquest apartat en un interrogant. Però cal dir que els afectats només patirien fases maníaques o fases depressives.

 


CICLOTÍMIA



Un conjunt de depressions lleus alternades amb hipomanies subtils seria la descripció de la ciclotímia. Es diagnostica el trastorn ciclotímic quan s'alternen fases d'hipomania amb lapsus de depressions lleus que no poden classificar-se com a episodis de depressió major. El pacient gaudeix de pocs moments d'eutímia. El 80 per cent de ciclotímics viu més de 12 episodis l'any. La inestabilitat d'aquestes persones és tan freqüent que s'arriba a confondre amb el seu propi caràcter.




DISTÍMIA



Com en el cas de la ciclotímia, en la distímia pot confondre's la patologia amb el caràcter de la persona. La distímia presenta els símptmes següents:



- Tristesa, ansietat.



- Pèrdua d'interès per allò que abans es gaudia.



- Plors excessius.



- Irritabilitat.



- Menor capacitat de concentració i de presa de decisions.



- Disminució de l'energia. Cansament.



- Augment del sentiment de culpabilitat, desempar o desesperança.



- Alteració en els hàbits de la son.



- Alteracions de pes (degut a menjar massa o molt poc).



- Tendència a l'aïllament social.



- Símptomes físics que, malgrat tractament, no desapareixen (com ara mal de cap)

He trobat aquesta informació interessant sobre què és un TOC (Trastorn Obsessiu Compulssiu) a la web de l'associació de bipolars de Catalunya: http://www.bipolars.org/ A més a més, podem trobar-hi informació referent a les causes que han generat aquesta malaltia, així com l'exprlicació de la fase maníaca i la fase depressiva. També podem utilitzar recursos audiovisuals, etc.


A primer de Batxillerat, recordo que a l'assignatura de Psicologia, el professor utilitzava molts recursos audiovisuals per apropar-nos al món de la Psicologia. Quan varem tractar el Trastorn Obsessiu Compulsiu, ens va possar la pel·lícula Mr. Jones.

Aquesta pel·lícula reflexa la conducta d'una persona que pateix aquest trastorn. En el link següent: http://www.youtube.com/watch?v=AKV5slCDYs8  Podem observar, primerament, al protagonista en un estat d'eufòria que acaba en un ingrès al Centre Psiquiàtric, desprès veiem el protagonista en una fase depressiva i finalment, retorna a la fase maníaca. Aquestes fases les podem definir de la forma següent:

FASE MANÍACA O HIPERTÍMIA

És un canvi radical en l'estat d'ànim en el qual s'exalten les funcions mentals. La persona bipolar la percep amb emocions més intenses, el pensament accelarat, disminució de l'estat de son, un augment de les necessitats sexuals i les relacions interpersonals. En aquesta fase, el malalt entra en un estat delirant en el qual creu que és capaç de tot i fins i tot, es pot arribar a creure que té capacitat curatives o que pot sol·lucionar els problemes mundials.

Els principals símptomes d'aquesta fase són:

- Sentiments de benestar desproporcionats i injustificats.
- Deliris de grandesa.
- Dificultat de concentració.
- Sentiment de ser invencible.
- Creences no realistes sobre les possibilitats pròpies.
- Hiperactivitat.
- Incapacitat per a relaxar-se o romandre inactiu.
- Extrema irritabilitat.
- Disminució de la necessitat de dormir (menys de tres hores).
- Pensaments ràpids i accelerats.
- Falta de seny.
- Abús de drogues com ara l'alcohol o el tabac (entre d'altres).
- Sentiments d'eufòria i benestar desproporcionats.
- Parla ràpida i, algunes vegades, de comprensió difícil.
- Increment dels nivells d'energia i activitat.
- Grandiositat i autoestima exagerada.
- Parlar molt més del que és habitual.
- Fuita d'idees o experiència subjectiva de l'acceleració del pensament.
- Distracció extrema vers coses irrellevants.
- Agitació psicomotora evident.
- Implicació en activitats de risc: gastar molts diners, activitat sexual descontrolada, inversions econòmiques absurdes...
- Pensaments recorrents sobre la mort i el suicidi.


FASE DEPRESSIVA

El malalt bipolar pateix una depressió endògena que no està causada per factors externs, es sent: es nota cansat, abatut, no mostra interès per res, està trist i tendeix a la recloure's a casa.  Val a dir que un nombre important de pacients bipolars amb depressió tendeixen a trobar-se pitjor al matí que a la tarda. Per cert, això té una explicació neuro-hormonal: al matí hi ha valors més baixos de certs neurotransmissors (que actuen com antidepressius endògens) a la sang.


La simptomatologia més freqüent en la depressió:


- Disminució de l'atenció i la concentració.
- Predisposicó al plor.
- Està abstret, pensarós.
- Sentiment de culpabilitat.
- Episodis de pèrdua de memòria.
- Tristesa immensa.
- Autopercepció d'inutilitat i poca vàlua.
- Pèrdua d'interés per les activitats preferides.
- Incapacitat d'experimentar sensacions positives.
- Sentiments de pessimisme i desesperança.
- Pèrdua de confiança en si mateix.
- Sentiment d'inferioritat.
- Canvi en els hàbits de dormir (tant en descens com en augment).
- Major grau d'irritabilitat.

- Somatitzacions.
- Empitjorament de l'estat d'ànim als matins.
- Incapacitat de prendre decissions.
- Resentiment i frustració.
- Perspectiva ombrívola de futur.
- Sentiment d'inferioritat i incapacitació.
- Descens dels nivells d'energia i vitalitat.
- Pèrdua de l'autoestima.
- Rebuig del propi cos.
- Sentiment de culpabilitat i buidor interior.
- Idees recorrents de suïcidi i, potser també intents de suïcidi.
- Agorafòbia: por a sortir al carrer.
- Atacs de pànic: por a morir repentinament
- Cansament, esgotament.
- Alteració de la gana.
- Variació de pes.
- Disminució del desig sexual.
- Mal de cap o dolor d'estòmac sense cap causa específica.
- Insomni o excès de somnolència.
- Relentització dels moviments.
- Vòmits o nàusees.
- Trastorns respiratoris.
- Tremolors i sudoració.


Recomanació:



divendres, 15 de gener del 2010

FOCUSING

FOCUSING es ...



... un proceso de autoconciencia,


... un proceso de curación emocional corporalmente orientado,


... una habilidad natural,


... un proceso experiencial.

Recomanació


Els dies 26 i 27 de febrer hi ha uns cursos de Focusing que imparteix l’Escola d’Esplai de Girona.


Una mica d’història


Es va desenvolupar al 1960 per Eugene Gendlin, doctorat en Psicologia i Filosofia per la Universitat de Chicago. Va desenvolupar una observació envers als seus pacients que cambiaven la terapia, que s’adaptava millor als canvis de la seva vida. L’éxit de la terapia deriva de la consciencia corporal de a persona.


El 1978,Gendlin va escriure Focusing on el va descriure com un procès de sis passos.


El 1996 va publicar Focusing-oriented psychotherapy. A manual of the experimential method, on mostra com incorporar el focusing a qualsevol tipus de terapia. Gendlin intent reflexar que el focusing tracta sobre l’origen del significant donat per l’experiència, no per la realitat.


Qué és el focusing?


El focusing consisteix en prestar atenció i acceptar el propi cos, amb la finalitat de reconèixer i canviar la forma en què enfoquem els problemes. És un procés d’autoconsciència i curació emocional mitjançant el propi cos.


El cos registra emocions i sensacions de la nostra experiència. El focusing és el procés de relacionar una sensació corporal amb allò que ens passa,davant d’una situació, una relació personal, una decisió…


Amb el focusing i amb acceptació interpretem el nostre cos. Les sensacions que percebem corporalment, és a dir, felt-sense (sensació sentida), aquesta percepció és poc clara, però si prestem atenció acostuma a manifestar-se a la gola, al pit, a l’estómac o a l’abdomen. Es presenta com quelcom que posseeix qualitats emocionals que quan són acceptades i reconegudes poden canviar positivament. Veritablement, saber el perquè de les coses, encara que sigui cert no canvia res; el canvi veritable es produeix quan una decisió o un desig passa a l’acció i es sent corporalment com quelcom real, que podem percebre corpòriament i no només de forma cognitiva.


El focusing ens posa en contacte amb la nostra intel•ligència interior:ningú sap millor que nosaltres mateixos el que realment necessitem.


Ens permet crear una relació de comunicació i confiança amb el cos per poder sentir la intel•ligència interna a traves de la consciència corporal.


Ens ajuda a conèixer i acceptar la realitat de la nostra experiència, dels nostres punts dèbils i forts i, des d’allà, aconseguir el canvi veritable, coherent i prolongat.


Ens proposa crear llocs interns que amplien l’espai vital, que ens permeten descansar, fins i tot davant del fracàs, i a mantenir la distancia adequada amb els problemes per entendre’ls i portar-los millor.


Els sis passos del focusing:


PAS 1: ALLIBERAR UN ESPAI


Centra l’atenció en la teva respiració, adona’t de com entra i surt l’aire de dins teu… D’aquesta manera sent els teus peus, les teves cames i el tronc relaxat, relaxa els braços, la cara, el cap…Posa’t en actitud d’escolta d’allò que vagi succeint al teu cos durant aquest procés, no jutgis allò que aparegui, només accepta-ho amb curiositat.


Preguntat: “Què hi ha ara en mi que no em permet estar totalment bé?” Espera que vagin apareixent respostes. Cada una d’elles, anomena-la i imagina que la situes davant teu, com si t’allunyessis uns minuts. Repeteix el mateix procés amb cada resposta. No es moment de pensar o analitzar-ho, només cal reconèixer que existeix i situar-lo davant teu.


Quan sentis que has acabat, comprova que realment és així, preguntat: “ Alguna cosa més no em permet estar totalment bé ara?”. Recorda que tu ets més que tot això. Pots dir-te: “jo tinc problemes,però no sóc els meus problemes, sóc més que això”


PAS 2: FORMAR LA SENSACIÓ SENTIDA


Cal escollir el tema en què ens volem centrar, allò que tingui més necessitat en la teva vida en aquest moment.


Deixa que es formi una sensació corporal, a l’abdomen, a l’estómac, al pit, a la gola… segurament és una sensació lleu, no és una emoció, la podem percebre en un punt concret o més difusa arreu del cos.


PAS 3: TROBAR UNA "DEFINICIÓ"


Deixa que una paraula, imatge o gets sorgeixi d’aquesta part del cos. Hi ha diferents qüestions que defineixen les sensacions sentides:


• Qualitat: color, forma, textura, tamany…


• Quina és la paraula o imatge que defineix la teva sensació.


• Pots intentar trobar altres metissos.


PAS 4: RESSONAR


Comprova que la paraula, imatge o gets que has trobat s’ajusta realment a la sensació sentida, fins que puguis identificar que és la idònia


Quan trobes la definició exacta i completa d’allò que sent respecte a un assumpte, quelcom s’expandeix, canvia i s’obre al teu interior (es produeix un canvi a la sensació sentida). Pot ser que sigui un bon moment per deixar aquest enfocament, si és així, passa a l’últim pas.


PAS 5: PREGUNTAR


Hi ha un seguit de preguntes, com:


De què tracta tot això?


Què és el que em cal?


Què hi ha per sota d’això?


Què necessita aquesta sensació per estar del tot bé?


Com seria sentir-se realment bé ara?


Què és el pitjor de tota aquesta sensació?


Què m’està demanant ara?


Cal que n’escullis una, la que creguis més adient i repeteix-la mentalment, a poc a poc. Cal no perdre el contacte amb la sensació sentida, espera que canvi, es modifiqui o s’alleugeri.


PAS 6: REBRE I AGRAÏR


Rep qualsevol cosa que aparegui amb actitud cordial. Acull-ho sense crítiques ni prejudicis, és quelcom que et vol donar informació de com estàs realment ara i això és positiu per a tu.


El focusing ens ajuda a reconèixer i acceptar allò que és real. Per més que ho ocultis, ho rebutgis o ho neguis allò que és ja és i res no ho canviarà si no atens i escoltes al teu cos.


Aquests “missatges” els hem d’acceptar amb amabilitat, encara que no ens agradi, és nostre i ho hem d’escoltar, hem d’agrair la seva presencia. Recorda que més tard en vindran més i més fins que es dissolguin o canviï totalment.



Petita reflexió


L’Ernest Luz, durant les primeres classes ens va parlar del focusing. Al novembre, estaven previstos aquests cursos de focusing, però es van aplaçar degut a la falta de participants. Crec que és una teràpia que podem integrar a qualsevol tipus de teràpia o tècnica, per la qual cosa, com encara estem veient els diversos enfocaments de la Psicologia, crec que ningú té clar les “ulleres” que es posarà quan exerceixi com a professional, per això crec que és important acollir noves teràpies, com el focusing.


,,Isa

dimecres, 13 de gener del 2010

Alzehimer

La meva àvia

Plora, perquè és conscient de la mort del seu fill, l’Àngel. Plora desconsoladament, el seu primogènit ha mort. Ara l’estan enterrant i veu com entren el seu taüt a la làpida. Plora, s’eixuga les repetides llàgrimes que cauen lentament, mostrant una font de melancolia, la pèrdua d’un fill. De cop i volta, les seves llàgrimes són més intenses, el record de la mort del seu germà, també anomenat Àngel, li ha vingut a la memòria i el relaciona amb la mort del seu fill. Plora, plora, plora desconsoladament. Tot d’una, ja no és conscient de la pèrdua del seu fill. Es plany per la mort de l’Àngel:”Ai, pobret, ai el meu germà”. Plora, plora, plora desconsoladament. “No mare, no és el seu germà, és el seu fill”. Llavors un mar de llàgrimes inunda els seus ulls, perquè és conscient que confon les morts dels seus Àngels. Plora, plora, plora desconsoladament perquè la ment no li permet recordar. Plora i segueix plorant, es sent impotent davant d’aquesta malaltia que anomenem Alzehimer.

,,Isa*

"Yo soy mis circunstancias"

Avui, fullejant una revista


he trobat un apartat de Psicología que m'ha interessat, perquè m'ha recordat a una pel·lícula que he vist fa poc El curioso caso de Benjamin Button. Recordo que una veu en off explicava el perquè d'un accident, mentre s'anava veient la història de circumstàncies interconectades entre si, que per atzar s'havien donat a l'hora i havien produit l'accident. La veu en off, del protagonista, es preguntava si s'hauria pogut evitar, si aquestes circumstancies no s'haguessin donat tal i com es van donar.

Crec que tot està interrelacionat, però no podem culpar als altres, ja que tot és degut a unes circumstàncies que cooperen entre si i formen aquest tot. Ho podem basar en la forma d'interpretar la realitat que tenim.




"



A veces nos disponemos a estrellarnos y no lo sabemos. Ya sea casual o deliberadamente, no hay nada que podamos hacer al respecto...Una chica en París se disponía a ir de compras, pero se le olvidó el abrigo, y volvió a por él. Cuando cogió el abrigo sonó el teléfono, así que se detuvo a cogerlo y habló un par de minutos.Mientras la chica estaba al teléfono, Daisy ensallaba para una actuación en la Ópera de París. Y mientras ensallaba, la chica una vez hubo colgado el teléfono, salió a coger un taxi. Un taxista se había bajado, tras dejar al último pasajero, a tomar un café. Y mientras tanto Daisy seguía ensallando. Y el taxista que se había bajado, tras dejar al último pasajero, a tomar un café, cogió a la chica que iba de compras y que había perdido el taxi anterior.El taxi tuvo que detenerse para no atropellar a un hombre, que había salido al trabajo 5minutos más tarde por haber olvidado poner la alarma. Mientras ese hombre, que llegaba tarde al trabajo cruzaba la calle, Daisy había terminado de ensallar y se daba una ducha. Y mientras Daisy se duchaba, el taxi esperaba fuera de la botica que la chica recogiera un paquete que no le habían envuelto aun, porque la dependienta que tenía que envolverlo había roto con su novio la noche anterior y se había olvidado.Una vez envuelto el paquete, la chica ya en el taxi vió como un camión de reparto se cruzaba en su camino. Mientras tanto Daisy se arreglaba. El camión se apartó y el taxi pudo avanzar. Mientras Daisy, la última en vestirse, esperó a una de sus amigas a la que se le había roto un cordón.Mientras el taxi estaba parado esperando a que cambiara un semáforo, Daisy y su amiga salieron por la puerta de atrás del teatro.Y si tan sólo una cosa hubiera ocurrido de otra forma: si ese cordón no se hubiera roto, o ese camión se hubiera apartado segundos antes, o ese paquete hubiera estado envuelto porque la dependienta no hubiera roto con su novio, o ese hombre hubiera puesto la alarma y se hubiera levantado 5minutos antes, o ese taxista no se hubiera parado a tomar un café, o esa chica no se hubiera dejado el abrigo y hubiera cogido el taxi anterior... Daisy y su amiga habrían cruzado la calle y el taxi habría pasado de largo.Pero siendo la vida como es: serie de vidas cruzadas e incidentes que escapan a nuestro control, ese taxi no pasó de largo y ese taxista se distrajo un segundo, y ese taxi atropelló a Daisy

~Fragment de la pel·lícula: El curioso caso de Benjamin Button~

"L'home no és fill de les circumstàncies. Les circumstàncies són filles de l'home" Benjamin Disraeli

"No estamos en el mundo sino que el mundo está en nosotros." Xavier Guix

"Yo soy mis circunstancias porque, de la relación que establezco con ellas, nace una realidad. Y Yo seré eso y no otra cosa. Lo bueno es que mañana puedo crearlo todo de otra manera. Eso sí, si no lo creo, no lo veo." Xavier Guix



Un conjunt de circumstàncies conectades entre si, segons Ortega i Gasset fan que la vida sigui com és i que poguem afirmar que tot està relacionat.
El món està interconnectat, tot té relació. Tot el que fem i el que pensem està influenciat per aquest tot, i conseqüentment, aquest tot està influenciat per allò que nosaltres mateixos fem. Així doncs, entre el jo (cadascun de nosaltres) i la circumstància, existeix alguna separació, limitació o diferència?







,,Isa*


dimarts, 22 de desembre del 2009

Compasió o autonomia?

EUTANASIA

Pero me despierto siempre

y siempre quiero estar muerto,

para seguir con mi boca

enredada en tus cabellos.

Fragment de Mar adentro, per Ramon Sampedro

Mar adentro és el títol d'un poema escrit per Ramon Sampedro, un malalt amb un estat terminal arran de la seva joventud, aquest poema va donar lloc a una pel·lícula dirigida per A. Amenábar, que donava a conèixer la vida de Ramon Sampedro.

VIURE AL LIMIT...

Viure al límit, necessitar desaparèixer per no patir més, és una qüestió ètica que s'ha plantejat globalment a nivell social. És ètic permetre a una persona, conectada a una màquina per sobreviure, acabar amb la seva vida, otorgar-li el dret de morir?

Segons el Dr. Vicente Antonio Costa, existeixen dos punts de vista totalment diferents:
  1. COMPASIÓ: Significa donar el dret a mort als pacients que ho solicitin, quan aquests es troben en una situació extrema i no poden sobreviure per ells mateixos, per compasió, dit en altres paraules, per pena.

  2. AUTONOMIA: Significa que el pacient que viu al limit amb un estat terminal, estat senil avançat, etc. té el dret i la capacitat de decisió propis quan vol morir.
Personalment, em decanto pel punt de vista que té en compte l'autonomia del pacient, ja que tota persona té dret a decidir què vol fer amb la seva propia vida.

Aquesta afirmació no vol dir que estigui a favor del suicidi, ja que crec que molts suicidis. Tot i que entenc per suicidi, un acte de privació voluntaria de la propia vida. Per tant l'eutanasia es podria incloure dins la definició de suicidi, però tenint en compte que es duu a terme el suicidi, a causa d'unes situacions especials, pel fet que la persona que decideix "suicidar-se" és un pacient que pateix un dolor molt sever i està en un estat terminal, irreversible o crònic.

El suicidi té difernts punts de vista, sociologicament, psiquiàtricament, psicològicament etc. Les causes del suicidi poden ser: la jubilació, l'empobriment económic, la soletat, la marginació social o la pèrdua o ruptura amorosa...

Crec que, tothom ha de mantenir una lluita constant per la vida i d'aquesta manera superar els seus reptes, exepte aquelles persones que sentin un dolor tan insoportable i irreversible per afrontar la propia vida.

,,Isa*