TRASTORN OBSESSIU COMPULSIU O TRASTORN BIPOLAR
El trastorn bipolar es caracteritza per fluctuacions més o menys intenses de l'estat d'ànim de la persona afectada. Així, el malalt bipolar oscil·la entre els episodis d'eufòria i els de depressió. Tot indica que les causes d'aquest trastorn són indiscutiblement endògenes.
La persona afectada pel trastorn bipolar passa per un estat d'exaltació que pot durar setmanes o mesos. En aquest estat, experimenta una gran vitalitat, un excès de confiança, irritabilitat, hiperactivitat i loquocitat. En alguns casos, tot això s'acompanya d'idees delirants. Aquest conjunt de símptomes es coneix per fase eufòrica o episodi maníac.
Un cop s'ha superat aquesta fase, la persona entra en un estat absolutament invers on hi ha una gran apatia, absència d'interès en tot, ansietat, cansament, poca força de voluntat, tristesa, melangia, i una forta sensació de fracàs. Aquesta fase és l'anomenada fase depressiva.
En resum, podem dir que el trastorn bipolar és orgànic -no psicològic- i es caracteritza pel canvi de l'estat d'ànim el qual fluctua entre l'eufòria i la depressió.
Aquesta seria una definició molt general, però com veurem més endavant, les fases abans esmentades no sempre són experimentades d'igual manera per una persona bipolar. Es donen casos en els quals el malalt pateix només depressions o bé solament eufòries. Estaríem parlant de tarnstorn unipolar.
La manera com es manifesten els símptomes no és sempre la mateixa. Així, doncs, dins del trastorn bipolar près genèricament, podem trobar-hi unes subclasses que defineixen més particularment cada cas:
Bipolars del Tipus I: Episodis depressius amb una fase d'eufòria com a mínim.
Bipolars del Tipus II: Depressions recurrents amb fases hipomaníaques.
Bipolars del Tipus III: Episodis depressius sense hipomania però amb temperament hipertímic i amb antecedents familiars de bipolaritat.
Ciclotímics: Alternen constantment hipomanies i petites depressions.
Unipolars.
Distímics.
BIPOLARS DE TIPUS I
En general, les característiques d'aquest grup són:
- Una fase maníaca que sol requerir hospitalització per la seva intensitat.
- Una relativa freqüència de patir deliris, tant en la fase aufòrica (idees mesiàniques) com en la fase depresiva (culpabilitat i catastrofisme)
- Predisposició a patir al·lucinacions.
BIPOLARS DE TIPUS II
- Depressions de la mateixa intensitat del tipus I però amb fases d'eufòria molt més moderades que no precisen hospitalització.
- Hipersomnia (Excès de son).
- Hiperfagia (Excès de ganes de menjar).
- Tensions i inquietuts.
- Canvis d'estat d'ànim.
- Viratges (canvis forts) durant els estats depressius.
Les diferències entre els tipus I i II són:
- Símptomes psicòtics (deliris i al·lucinacions) són poc freqüents amb bipolars del tipus II (aproximadament els pateixen un terç -normalment en la fase depressiva-)
- Tot i que podria dir-se que el trastorn bipolar del tipus II és menys greu que el de tipus I, cal esmentar que les recaigudes es donen més en el tipus II.
- La tendència al suïcidi és major en bipolars de tipus II.
BIPOLARS DE TIPUS III
- Alguns especialistes situen en aquest grup als afectats en els quals només apareix la fase hipomaníaca com a conseqüència de la medicació antidepressiva.
- Aquest grup es caracteritzaria per depressió recurrent sense hipomania i amb caràcter hipertímic.
UNIPOLARS
Encara s'està debatent si existeix la mania unipolar. Per tant, deixarem aquest apartat en un interrogant. Però cal dir que els afectats només patirien fases maníaques o fases depressives.
CICLOTÍMIA
Un conjunt de depressions lleus alternades amb hipomanies subtils seria la descripció de la ciclotímia. Es diagnostica el trastorn ciclotímic quan s'alternen fases d'hipomania amb lapsus de depressions lleus que no poden classificar-se com a episodis de depressió major. El pacient gaudeix de pocs moments d'eutímia. El 80 per cent de ciclotímics viu més de 12 episodis l'any. La inestabilitat d'aquestes persones és tan freqüent que s'arriba a confondre amb el seu propi caràcter.
DISTÍMIA
Com en el cas de la ciclotímia, en la distímia pot confondre's la patologia amb el caràcter de la persona. La distímia presenta els símptmes següents:
- Tristesa, ansietat.
- Pèrdua d'interès per allò que abans es gaudia.
- Plors excessius.
- Irritabilitat.
- Menor capacitat de concentració i de presa de decisions.
- Disminució de l'energia. Cansament.
- Augment del sentiment de culpabilitat, desempar o desesperança.
- Alteració en els hàbits de la son.
- Alteracions de pes (degut a menjar massa o molt poc).
- Tendència a l'aïllament social.
- Símptomes físics que, malgrat tractament, no desapareixen (com ara mal de cap)
He trobat aquesta informació interessant sobre què és un TOC (Trastorn Obsessiu Compulssiu) a la web de l'associació de bipolars de Catalunya: http://www.bipolars.org/ A més a més, podem trobar-hi informació referent a les causes que han generat aquesta malaltia, així com l'exprlicació de la fase maníaca i la fase depressiva. També podem utilitzar recursos audiovisuals, etc.
A primer de Batxillerat, recordo que a l'assignatura de Psicologia, el professor utilitzava molts recursos audiovisuals per apropar-nos al món de la Psicologia. Quan varem tractar el Trastorn Obsessiu Compulsiu, ens va possar la pel·lícula Mr. Jones.
Aquesta pel·lícula reflexa la conducta d'una persona que pateix aquest trastorn. En el link següent: http://www.youtube.com/watch?v=AKV5slCDYs8 Podem observar, primerament, al protagonista en un estat d'eufòria que acaba en un ingrès al Centre Psiquiàtric, desprès veiem el protagonista en una fase depressiva i finalment, retorna a la fase maníaca. Aquestes fases les podem definir de la forma següent:
FASE MANÍACA O HIPERTÍMIA
És un canvi radical en l'estat d'ànim en el qual s'exalten les funcions mentals. La persona bipolar la percep amb emocions més intenses, el pensament accelarat, disminució de l'estat de son, un augment de les necessitats sexuals i les relacions interpersonals. En aquesta fase, el malalt entra en un estat delirant en el qual creu que és capaç de tot i fins i tot, es pot arribar a creure que té capacitat curatives o que pot sol·lucionar els problemes mundials.
Els principals símptomes d'aquesta fase són:
- Sentiments de benestar desproporcionats i injustificats.
- Deliris de grandesa.
- Dificultat de concentració.
- Sentiment de ser invencible.
- Creences no realistes sobre les possibilitats pròpies.
- Hiperactivitat.
- Incapacitat per a relaxar-se o romandre inactiu.
- Extrema irritabilitat.
- Disminució de la necessitat de dormir (menys de tres hores).
- Pensaments ràpids i accelerats.
- Falta de seny.
- Abús de drogues com ara l'alcohol o el tabac (entre d'altres).
- Sentiments d'eufòria i benestar desproporcionats.
- Parla ràpida i, algunes vegades, de comprensió difícil.
- Increment dels nivells d'energia i activitat.
- Grandiositat i autoestima exagerada.
- Parlar molt més del que és habitual.
- Fuita d'idees o experiència subjectiva de l'acceleració del pensament.
- Distracció extrema vers coses irrellevants.
- Agitació psicomotora evident.
- Implicació en activitats de risc: gastar molts diners, activitat sexual descontrolada, inversions econòmiques absurdes...
- Pensaments recorrents sobre la mort i el suicidi.
FASE DEPRESSIVA
El malalt bipolar pateix una depressió endògena que no està causada per factors externs, es sent: es nota cansat, abatut, no mostra interès per res, està trist i tendeix a la recloure's a casa. Val a dir que un nombre important de pacients bipolars amb depressió tendeixen a trobar-se pitjor al matí que a la tarda. Per cert, això té una explicació neuro-hormonal: al matí hi ha valors més baixos de certs neurotransmissors (que actuen com antidepressius endògens) a la sang.
La simptomatologia més freqüent en la depressió:
- Disminució de l'atenció i la concentració.
- Predisposicó al plor.
- Està abstret, pensarós.
- Sentiment de culpabilitat.
- Episodis de pèrdua de memòria.
- Tristesa immensa.
- Autopercepció d'inutilitat i poca vàlua.
- Pèrdua d'interés per les activitats preferides.
- Incapacitat d'experimentar sensacions positives.
- Sentiments de pessimisme i desesperança.
- Pèrdua de confiança en si mateix.
- Sentiment d'inferioritat.
- Canvi en els hàbits de dormir (tant en descens com en augment).
- Major grau d'irritabilitat.
- Somatitzacions.
- Empitjorament de l'estat d'ànim als matins.
- Incapacitat de prendre decissions.
- Resentiment i frustració.
- Perspectiva ombrívola de futur.
- Sentiment d'inferioritat i incapacitació.
- Descens dels nivells d'energia i vitalitat.
- Pèrdua de l'autoestima.
- Rebuig del propi cos.
- Sentiment de culpabilitat i buidor interior.
- Idees recorrents de suïcidi i, potser també intents de suïcidi.
- Agorafòbia: por a sortir al carrer.
- Atacs de pànic: por a morir repentinament
- Cansament, esgotament.
- Alteració de la gana.
- Variació de pes.
- Disminució del desig sexual.
- Mal de cap o dolor d'estòmac sense cap causa específica.
- Insomni o excès de somnolència.
- Relentització dels moviments.
- Vòmits o nàusees.
- Trastorns respiratoris.
- Tremolors i sudoració.
Recomanació:
