Compasió o autonomia?

EUTANASIA

Pero me despierto siempre

y siempre quiero estar muerto,

para seguir con mi boca

enredada en tus cabellos.

Fragment de Mar adentro, per Ramon Sampedro

Mar adentro és el títol d'un poema escrit per Ramon Sampedro, un malalt amb un estat terminal arran de la seva joventud, aquest poema va donar lloc a una pel·lícula dirigida per A. Amenábar, que donava a conèixer la vida de Ramon Sampedro.

VIURE AL LIMIT...

Viure al límit, necessitar desaparèixer per no patir més, és una qüestió ètica que s'ha plantejat globalment a nivell social. És ètic permetre a una persona, conectada a una màquina per sobreviure, acabar amb la seva vida, otorgar-li el dret de morir?

Segons el Dr. Vicente Antonio Costa, existeixen dos punts de vista totalment diferents:

1. COMPASIÓ: Significa donar el dret a mort als pacients que ho solicitin, quan aquests es troben en una situació extrema i no poden sobreviure per ells mateixos, per compasió, dit en altres paraules, per pena.


2. AUTONOMIA: Significa que el pacient que viu al limit amb un estat terminal, estat senil avançat, etc. té el dret i la capacitat de decisió propis quan vol morir.

Personalment, em decanto pel punt de vista que té en compte l'autonomia del pacient, ja que tota persona té dret a decidir què vol fer amb la seva propia vida.

Aquesta afirmació no vol dir que estigui a favor del suicidi, ja que crec que molts suicidis. Tot i que entenc per suicidi, un acte de privació voluntaria de la propia vida. Per tant l'eutanasia es podria incloure dins la definició de suicidi, però tenint en compte que es duu a terme el suicidi, a causa d'unes situacions especials, pel fet que la persona que decideix "suicidar-se" és un pacient que pateix un dolor molt sever i està en un estat terminal, irreversible o crònic.

El suicidi té difernts punts de vista, sociologicament, psiquiàtricament, psicològicament etc. Les causes del suicidi poden ser: la jubilació, l'empobriment económic, la soletat, la marginació social o la pèrdua o ruptura amorosa...

Crec que, tothom ha de mantenir una lluita constant per la vida i d'aquesta manera superar els seus reptes, exepte aquelles persones que sentin un dolor tan insoportable i irreversible per afrontar la propia vida.

,,Isa*

Psicoanàlisi infantil

L'any passat vaig dur a terme l'elaboració del treball de recerca. Com es podia escollir el tema, vaig decidir enfocar-lo a una escola psicològica: La Psicoanàlisi. Quan vaig començar a aprofundir en el tema, em vaig adonar que era molt extens i vaig haver de centrar el meu treball en la Psicoanàlisi Infantil. Tot i així, he decidit fer un post sobre la Psicoanàlisi, ja que és un tema que sempre m'ha agradat.

La Psicoanàlisi fou creada pel metge austríac Sigmund Freud, es tracta d’una teoria psicològica que consisteix en la investigació científica sobre les malalties o trastorns psíquics i en segon lloc es tracta d’una investigació filosòfica sobre l’home i la cultura.

Aquesta teoria ha influït notablement en la nostra societat. Ja que a adoptat els seus sistemes i el seu vocabulari és d’ús comú. Per exemple: els mots repressió, conscient, inconscient, complex d’Edip,etc. S’han convertit en paraules del nostre llenguatge quotidià.

La Psicoanàlisi freudiana pretén explicar la personalitat, la motivació, el somnis, la conducta, les emocions i la psicoteràpia basant-se en l’estudi de la ment. Fa servir la introspecció, l’associació lliure d’idees, els tests psicoanalítics i la interpretació de somnis com a mètode terapèutic.

La disciplina del psicoanàlisi pretén investigar les causes dels trastorns psicològics, creu que aquests problemes psíquics són causats per records traumàtics, dramàtics o tràgics pel pacient que ocultem a l’inconscient. Els psicoanalistes volen que el record que roman a l’inconscient reprimit es mostri al conscient del pacient; aleshores el pacient amb l’ajuda del psicoanalista tingui la capacitat per resoldre’l i per tant, pugui superar el trastorn psicològic que patia.

MELANIE KLEIN_PSICOANALÍSTA INFANTIL

Melanie Klein va néixer a Viena el 30 de març de 1882 i va morir a Londres el 22 de setembre de 1960. Fou una psicoanalista infantil austríaca i creadora de la teoria del funcionament psíquic. Va fer grans aportacions sobre el desenvolupament infantil i va fundar l’escola Psicoanalítica d’Anglaterra.

Melanie Klein es basava en les aportacions de Sigmund Freud sobre les fases del desenvolupament psicosexual per dur a terme l’anàlisi psicoanalític infantil i desenvolupar les seves teories.

Creia que el nen passa d’una fase a l’altre segons el període temporal en el qual viu les posicions:

- Esquizoparanoide: és aquella posició en la qual els infants s’enfronten amb els seus problemes fonamentals i defineixen quin és el seu objecte d’estimació, és a dir, els progenitors.

- Depressiva: és aquella posició en la qual l’infant ha de superar la seva agressivitat.

Per definir les posicions es basa en tres conceptes bàsics:

- L’objecte amb el qual interactua l’infant, és a dir, els progenitors.

- Els mecanismes de defensa.

- La fantasia de l’inconscient, que és l’encarregada de desenvolupar la raó.

Klein creia que s’han d’harmonitzar les dues posicions.

Melanie Klein, per realitzar l’anàlisi dels infants, considerava important que cada infants tingués joguines, és important que el joc tingui un simbolisme ja que els nens i nenes transmeten els seus interessos, les seves fantasies, angoixes, sentiments de culpa… Creia que el joc era la base de les fantasies i la elaboració neuròtica en els infants, és a dir, l’equivalent dels somnis en els adults. El joc i les converses també tenen una relació en l’adultesa, l’associació lliure. Comprendre les maneres de jugar, donava peu a la possibilitat d’analitzar un nen o una nena.

___att;Isa

La Marató 2008

MALALTIES MENTALS GREUS

Ahir, feien La Marató de tv3, aquest any s'orientava a les malalties minoritàries i mentre ho mirava, em va venir al cap La Marató del 2008, que tractava les malalties mentals greus.

Segons la Marató els trastorns mentals greus són:

esquizofrènia, depressió, ansietat, trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat, autisme i trastorn obsessiu compulsiu. La definició que dóna la Marató sobre trastorns mentals és: Són alteracions en la manera de pensar, sentir i comportar-se de les persones. En les societats desenvolupades, els més comuns són l’ansietat i la depressió. Actualment, una de cada deu persones pateix una d’aquestes dues malalties. Però de malalties mentals n’hi ha de molts tipus, com ara l’esquizofrènia, el trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat, el trastorn límit de personalitat o l’autisme, entre d’altres.


Cartes dels lectors del períodico

He estat buscant informació sobre els donatius que va rebre l'edició del 2008 i he trobat una carta interessant d'un lector del Períodico.

Malalties mentals greus, segons 'La Marató'
Lluís Farré i Josep Moya. Barcelona

La Marató de TV-3 tracta enguany les "malalties mentals greus" i posa al mateix nivell diversos trastorns mentals: esquizofrènia, depressió, ansietat, trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat, autisme i trastorn obsessiu compulsiu. Ara bé, ¿fins a quin punt es pot considerar que l'ansietat és una malaltia mental greu? ¿I la depressió? Moltes persones que han estat diagnosticades d'algun d'aquests problemes no tenen una distorsió greu de la realitat; de fet, no tenen una pèrdua del sentit de la realitat. En canvi, en l'esquizofrènia sí que es dóna l'esmentada pèrdua. Llavors, ¿és legítim col.locar-les totes al mateix calaix? D'altra banda, a La Marató es parla de potenciar la recerca en el camp de la biomedicina, però no es fa cap al.lusió als aspectes psicològics i socials, molt rellevants en el desencadenament i l'evolució dels anomenats trastorns mentals. Els professionals que treballem en salut mental sentim cada dia les queixes de molta gent que ens parla de les seves dificultats per tenir un lloc a la vida, per poder establir vincles socials, tenir parella, tenir una feina que els permeti realitzar-se, fer front al sentiment de soledat; en definitiva, per poder treballar i estimar. ¿Com és que en la difusió de La Marató no es fa cap referència al patiment de les persones? ¿Com és que no s'esmenta l'atenció psicoterapèutica ni la potenciació dels recursos psicològics dels propis pacients? L'ésser humà, la seva ment, no es pot explicar només en termes de circuits cerebrals, i els problemes mentals tampoc es poden explicar únicament com el resultat d'una disfunció d'algun neurotransmissor cerebral. La ment humana és molt més complexa.

Crec que actualment, hi ha una desvalorització del treball que duen a treme els psicòlegs i terapeutes. No és cert que les teories psicològiques siguin menys fiables, menys verídiques o menys científiques, simplement, el camp neurofisiològic, el camp biomèdic i el camp psicològic són analíticament diferents.

Les neurociències només ens aporten indicadors dels processos psíquics, per tant ens permet mesurar funcions del cervell, trobar una causa biològica. No obstant, la ciència que pretén aclarir i entendre els processos mentals, les funcions cerebrals, etc.

La Psicologia té la funció d’entendre els processos mentals i les seves manifestacions, per la qual cosa, la biomedicina podria treballar conjuntament amb la psicologia per obtenir noves teories pel desenvolupament.

_____att;Isa

Nadie dijo nunca que fuera fácil llegar a ser una princesa

ANA I MIA ____AUTOESTIMA

ANA :Anorèxia Nerviosa
MIA: Bulímia Nerviosa

La autoestima es el amor por uno mismo, tenerla implica aceptarse sin complejos de ningún tipo. La baja autoestima trae consigo algunas terribles consecuencias como depresión, aislamiento y algunas más peligrosas como los desórdenes alimenticios que llevan a las personas a un círculo vicioso de hambre, dolor, infelicidad y muerte.

Fernanda Martínez

Nosaltres tenim una imatge del jo ideal que és tal i com ens agradaria ser, llavors tenim la imatge del jo que és com ens veiem en realitat. La relació entre ambdues imatges és el que anomenem autoestima. Una autoestima baixa ens pot comportar conseqüències psíquiques i físiques greus si no intentem de millorar-la a temps.

Quan parlem d’Anorexia i Bulimia ens estem referint a dues malalties psíquiques que poden causar conseqüències molt greus si no es tracten a temps. Normalment, una de les característiques més rellavents d’ambdues malalties és la baixa autoestima.

Cal intentar que la imatge del jo que tenim pugui assolir els objectius del jo ideal, per la qual cosa hem de tenir objectius realistes i d’aquesta manera ens acceptarem, tindrem responsabilitat de nosaltres mateixos, tindrem propòsits, sabrem orientar la nostra vida i tindrem integritat personal.

ANA

L’Anorèxia Nerviosa és una malaltia psíquica que s'inclou en l'àmbit dels TCA (Trastorns de la Conducta Alimentària). Segons l’Acadèmia Americana de Psiquiatria aquesta malaltia es regeix pels següents criteris diagnòstics (publicats al Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals del 1994):
- Rebuig a mantenir el pes estàndard o per sobre del mínim per la seva edat i talla.
- Distorsió de la percepció del pes i la imatge corporal. Influencia inadequada del pes i la imatge en l’autoaprovació i l’autoestima.

MIA

La Bulímia Nerviosa és, igual que la Anorèxia Nerviosa, una malaltia psíquica que s'inclou en l'àmbit dels TCA (Trastorns de la Conducta Alimentària). L’Acadèmia Americana de Psiquiatria ha publicat al Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals del 1994, els criteris diagnòstics d’aquesta malaltia:
- Comportament inapropiat per prevenir l’augment de pes, com: vòmits autoinduits, ús de laxants, diürètics o exercici excessiu.
- L’autoevaluació i autoestima està influenciada pel pes corporal.

CAUSES

Les causes de l’Anorèxia Nerviosa i la Bulímia Nerviosa no són clares, però es sap que hi interactuen tres factors:

1. Factors predisponents

L’existència d’un membre familiar que pateix un TCA multiplica entre 2 i 20 vegades el risc de patir-ne qualsevol membre de la família.

2. Factors detonants

La pubertat (canvis físics i psíquics), dietes restrictives, exercici físic excessiu, desvaloració del propi cos, insatisfacció personal, vivències estressants, trastorns emocionals, anorèxia nerviosa prèvia (en el cas de la bulímia), etc.

3. Factors perpetuants

Pressió social, aïllament social, ansietat.

CONDUCTA

- Dieta restrictiva i afartaments compulsius.
- Alteracions a l’hora de menjar i rebuig d’algun tipus d’aliments.
- Conductes impulsives (menteixen i oculten), també es poden arribar a autolesionar.
- Constants pensaments erronis sobre el menjar, el pes i la figura.
- Declivi de la creativitat.
- Dificultat de concentració i errors en la memòria.
- Abstracció selectiva__ Exemple: Si em diuen que estic més maca quan augmento de pes, és perquè no estic gorda.
- Personalització__ Exemple: Desprès de menjar penso que tothom em mira i perceben que m’he engreixat.
- Catastrofisme__ Exemple: No he seguit la dieta, no faig res bé.
- Característiques depressives: inestabilitat emocional, idees suïcides.
- Pot aparèixer fòbia generalitzada o fòbia social.

BIOLOGICAMENT

1. Endocrinològiques:

- Amenorrea: absència de la regla, com a mínim durant tres cicles menstruals consecutius.
- Síndrome del eutiroideo malalt:alteració de les hormones tiroides com mecanismes de conservació davant una situació biològica important.
- Hipercortisolisme: Augmenta el cortisol a la sang i pot alterar la seva eliminació.
- Hipercolesterolèmia: Augment del colesterol i es disminueixen els triglicèrids.

2. Nutritius:

- Estat de desnutrició calòrica severa amb pèrdua de greix corporal i afectació de les proteïnes estructurals.
- Dèficit nutritiu de zinc.

3. Gastrointestinals, provoquen un dany hepàtic a causa de la desnutrició.

- Alteracions dentals.
- Hipertrofia paratiroïdal.
- Erosions a l’esòfag.
- Dilatació de l’intestí prim.
- Alteracions al colon per l’abús de laxants.

4. Cardiovasculars, que poden ocasionar deshidratació i insuficiència renal.

- Disminució de la freqüència cardíaca.
- Disminució de la tensió arterial.
- Disminució de potassi i magnesi, augment o disminució del fòsfor.

5. Òssies:

- Osteopenia i osteoporosis (falta de calci als óssos)
- Hipoestrogenisme (dèficit d’hormones sexuals femenines)

6. Hematològiques:

- Pancitopènia (dèficit de cèl·lules sanguínies).
- Alteracions del sistema immune (sistema amb la funció de defensar el nostre organisme davant de les infeccions).

(+ info: http://www.anaymia.com/)


Val a dir que hi ha moltes persones que recolzen l’Anorèxia i la Bulímia, fins i tot existeixen campanyes publicitàries, blogs, etc. On es dóna suport a l’impuls d’aquestes malalties psíquiques.
He trobat dos vídeos completament diferents:

El primer reflexa el suport erroni de les creences i activitats que fan les persones que pateixen un TCA.

http://www.youtube.com/watch?v=9rZan5aSd9E

El segon, és d’una campanya de prevenció de l’Anorexia Nerviosa.

http://www.youtube.com/watch?v=PSoCIsFXvIo

___Isa

Innauguració!

Avui innauguro el meu blog.

Quan l'Ernest Luz, el professor de Fonaments de la Psicologia ens va explicar que un tant per cent de la nota del bloc pràctic seria d'aquest blog, em vaig quedar una mica sorpresa; tot i així, crec que és un bon mitjà per intercambiar idees, opinions, curiositats, etc. Tot i començar a fer publicacions una mica tard, ja que no sé ben bé què hi posaré en aquest blog, intentaré fer un seguiment de les classes que anem fent de Fonaments de Psicologia.

Per exemple l'altre dia a classe vem parlar de les fobies i fins i tot de com sol·lucionar-les mitjançant la tècnica de dessensibilització. I aprofito per innaugurar el meu blog amb un video de Cuarto Milenio que tracta sobre les fobies i pors, el podeu veure al link.

http://www.youtube.com/watch?v=cg3khgod7BU

att,,iSa*