La Marató 2008

MALALTIES MENTALS GREUS

Ahir, feien La Marató de tv3, aquest any s'orientava a les malalties minoritàries i mentre ho mirava, em va venir al cap La Marató del 2008, que tractava les malalties mentals greus.

Segons la Marató els trastorns mentals greus són:

esquizofrènia, depressió, ansietat, trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat, autisme i trastorn obsessiu compulsiu. La definició que dóna la Marató sobre trastorns mentals és: Són alteracions en la manera de pensar, sentir i comportar-se de les persones. En les societats desenvolupades, els més comuns són l’ansietat i la depressió. Actualment, una de cada deu persones pateix una d’aquestes dues malalties. Però de malalties mentals n’hi ha de molts tipus, com ara l’esquizofrènia, el trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat, el trastorn límit de personalitat o l’autisme, entre d’altres.


Cartes dels lectors del períodico

He estat buscant informació sobre els donatius que va rebre l'edició del 2008 i he trobat una carta interessant d'un lector del Períodico.

Malalties mentals greus, segons 'La Marató'
Lluís Farré i Josep Moya. Barcelona

La Marató de TV-3 tracta enguany les "malalties mentals greus" i posa al mateix nivell diversos trastorns mentals: esquizofrènia, depressió, ansietat, trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat, autisme i trastorn obsessiu compulsiu. Ara bé, ¿fins a quin punt es pot considerar que l'ansietat és una malaltia mental greu? ¿I la depressió? Moltes persones que han estat diagnosticades d'algun d'aquests problemes no tenen una distorsió greu de la realitat; de fet, no tenen una pèrdua del sentit de la realitat. En canvi, en l'esquizofrènia sí que es dóna l'esmentada pèrdua. Llavors, ¿és legítim col.locar-les totes al mateix calaix? D'altra banda, a La Marató es parla de potenciar la recerca en el camp de la biomedicina, però no es fa cap al.lusió als aspectes psicològics i socials, molt rellevants en el desencadenament i l'evolució dels anomenats trastorns mentals. Els professionals que treballem en salut mental sentim cada dia les queixes de molta gent que ens parla de les seves dificultats per tenir un lloc a la vida, per poder establir vincles socials, tenir parella, tenir una feina que els permeti realitzar-se, fer front al sentiment de soledat; en definitiva, per poder treballar i estimar. ¿Com és que en la difusió de La Marató no es fa cap referència al patiment de les persones? ¿Com és que no s'esmenta l'atenció psicoterapèutica ni la potenciació dels recursos psicològics dels propis pacients? L'ésser humà, la seva ment, no es pot explicar només en termes de circuits cerebrals, i els problemes mentals tampoc es poden explicar únicament com el resultat d'una disfunció d'algun neurotransmissor cerebral. La ment humana és molt més complexa.

Crec que actualment, hi ha una desvalorització del treball que duen a treme els psicòlegs i terapeutes. No és cert que les teories psicològiques siguin menys fiables, menys verídiques o menys científiques, simplement, el camp neurofisiològic, el camp biomèdic i el camp psicològic són analíticament diferents.

Les neurociències només ens aporten indicadors dels processos psíquics, per tant ens permet mesurar funcions del cervell, trobar una causa biològica. No obstant, la ciència que pretén aclarir i entendre els processos mentals, les funcions cerebrals, etc.

La Psicologia té la funció d’entendre els processos mentals i les seves manifestacions, per la qual cosa, la biomedicina podria treballar conjuntament amb la psicologia per obtenir noves teories pel desenvolupament.

_____att;Isa