Alzehimer

La meva àvia

Plora, perquè és conscient de la mort del seu fill, l’Àngel. Plora desconsoladament, el seu primogènit ha mort. Ara l’estan enterrant i veu com entren el seu taüt a la làpida. Plora, s’eixuga les repetides llàgrimes que cauen lentament, mostrant una font de melancolia, la pèrdua d’un fill. De cop i volta, les seves llàgrimes són més intenses, el record de la mort del seu germà, també anomenat Àngel, li ha vingut a la memòria i el relaciona amb la mort del seu fill. Plora, plora, plora desconsoladament. Tot d’una, ja no és conscient de la pèrdua del seu fill. Es plany per la mort de l’Àngel:”Ai, pobret, ai el meu germà”. Plora, plora, plora desconsoladament. “No mare, no és el seu germà, és el seu fill”. Llavors un mar de llàgrimes inunda els seus ulls, perquè és conscient que confon les morts dels seus Àngels. Plora, plora, plora desconsoladament perquè la ment no li permet recordar. Plora i segueix plorant, es sent impotent davant d’aquesta malaltia que anomenem Alzehimer.

,,Isa*