FOCUSING

FOCUSING es ...

... un proceso de autoconciencia,

... un proceso de curación emocional corporalmente orientado,

... una habilidad natural,

... un proceso experiencial.

Recomanació


Els dies 26 i 27 de febrer hi ha uns cursos de Focusing que imparteix l’Escola d’Esplai de Girona.


Una mica d’història


Es va desenvolupar al 1960 per Eugene Gendlin, doctorat en Psicologia i Filosofia per la Universitat de Chicago. Va desenvolupar una observació envers als seus pacients que cambiaven la terapia, que s’adaptava millor als canvis de la seva vida. L’éxit de la terapia deriva de la consciencia corporal de a persona.


El 1978,Gendlin va escriure Focusing on el va descriure com un procès de sis passos.


El 1996 va publicar Focusing-oriented psychotherapy. A manual of the experimential method, on mostra com incorporar el focusing a qualsevol tipus de terapia. Gendlin intent reflexar que el focusing tracta sobre l’origen del significant donat per l’experiència, no per la realitat.


Qué és el focusing?


El focusing consisteix en prestar atenció i acceptar el propi cos, amb la finalitat de reconèixer i canviar la forma en què enfoquem els problemes. És un procés d’autoconsciència i curació emocional mitjançant el propi cos.


El cos registra emocions i sensacions de la nostra experiència. El focusing és el procés de relacionar una sensació corporal amb allò que ens passa,davant d’una situació, una relació personal, una decisió…


Amb el focusing i amb acceptació interpretem el nostre cos. Les sensacions que percebem corporalment, és a dir, felt-sense (sensació sentida), aquesta percepció és poc clara, però si prestem atenció acostuma a manifestar-se a la gola, al pit, a l’estómac o a l’abdomen. Es presenta com quelcom que posseeix qualitats emocionals que quan són acceptades i reconegudes poden canviar positivament. Veritablement, saber el perquè de les coses, encara que sigui cert no canvia res; el canvi veritable es produeix quan una decisió o un desig passa a l’acció i es sent corporalment com quelcom real, que podem percebre corpòriament i no només de forma cognitiva.


El focusing ens posa en contacte amb la nostra intel•ligència interior:ningú sap millor que nosaltres mateixos el que realment necessitem.


Ens permet crear una relació de comunicació i confiança amb el cos per poder sentir la intel•ligència interna a traves de la consciència corporal.


Ens ajuda a conèixer i acceptar la realitat de la nostra experiència, dels nostres punts dèbils i forts i, des d’allà, aconseguir el canvi veritable, coherent i prolongat.


Ens proposa crear llocs interns que amplien l’espai vital, que ens permeten descansar, fins i tot davant del fracàs, i a mantenir la distancia adequada amb els problemes per entendre’ls i portar-los millor.


Els sis passos del focusing:


PAS 1: ALLIBERAR UN ESPAI


Centra l’atenció en la teva respiració, adona’t de com entra i surt l’aire de dins teu… D’aquesta manera sent els teus peus, les teves cames i el tronc relaxat, relaxa els braços, la cara, el cap…Posa’t en actitud d’escolta d’allò que vagi succeint al teu cos durant aquest procés, no jutgis allò que aparegui, només accepta-ho amb curiositat.


Preguntat: “Què hi ha ara en mi que no em permet estar totalment bé?” Espera que vagin apareixent respostes. Cada una d’elles, anomena-la i imagina que la situes davant teu, com si t’allunyessis uns minuts. Repeteix el mateix procés amb cada resposta. No es moment de pensar o analitzar-ho, només cal reconèixer que existeix i situar-lo davant teu.


Quan sentis que has acabat, comprova que realment és així, preguntat: “ Alguna cosa més no em permet estar totalment bé ara?”. Recorda que tu ets més que tot això. Pots dir-te: “jo tinc problemes,però no sóc els meus problemes, sóc més que això”


PAS 2: FORMAR LA SENSACIÓ SENTIDA


Cal escollir el tema en què ens volem centrar, allò que tingui més necessitat en la teva vida en aquest moment.


Deixa que es formi una sensació corporal, a l’abdomen, a l’estómac, al pit, a la gola… segurament és una sensació lleu, no és una emoció, la podem percebre en un punt concret o més difusa arreu del cos.


PAS 3: TROBAR UNA "DEFINICIÓ"


Deixa que una paraula, imatge o gets sorgeixi d’aquesta part del cos. Hi ha diferents qüestions que defineixen les sensacions sentides:


• Qualitat: color, forma, textura, tamany…


• Quina és la paraula o imatge que defineix la teva sensació.


• Pots intentar trobar altres metissos.


PAS 4: RESSONAR


Comprova que la paraula, imatge o gets que has trobat s’ajusta realment a la sensació sentida, fins que puguis identificar que és la idònia


Quan trobes la definició exacta i completa d’allò que sent respecte a un assumpte, quelcom s’expandeix, canvia i s’obre al teu interior (es produeix un canvi a la sensació sentida). Pot ser que sigui un bon moment per deixar aquest enfocament, si és així, passa a l’últim pas.


PAS 5: PREGUNTAR


Hi ha un seguit de preguntes, com:


De què tracta tot això?


Què és el que em cal?


Què hi ha per sota d’això?


Què necessita aquesta sensació per estar del tot bé?


Com seria sentir-se realment bé ara?


Què és el pitjor de tota aquesta sensació?


Què m’està demanant ara?


Cal que n’escullis una, la que creguis més adient i repeteix-la mentalment, a poc a poc. Cal no perdre el contacte amb la sensació sentida, espera que canvi, es modifiqui o s’alleugeri.


PAS 6: REBRE I AGRAÏR


Rep qualsevol cosa que aparegui amb actitud cordial. Acull-ho sense crítiques ni prejudicis, és quelcom que et vol donar informació de com estàs realment ara i això és positiu per a tu.


El focusing ens ajuda a reconèixer i acceptar allò que és real. Per més que ho ocultis, ho rebutgis o ho neguis allò que és ja és i res no ho canviarà si no atens i escoltes al teu cos.


Aquests “missatges” els hem d’acceptar amb amabilitat, encara que no ens agradi, és nostre i ho hem d’escoltar, hem d’agrair la seva presencia. Recorda que més tard en vindran més i més fins que es dissolguin o canviï totalment.



Petita reflexió


L’Ernest Luz, durant les primeres classes ens va parlar del focusing. Al novembre, estaven previstos aquests cursos de focusing, però es van aplaçar degut a la falta de participants. Crec que és una teràpia que podem integrar a qualsevol tipus de teràpia o tècnica, per la qual cosa, com encara estem veient els diversos enfocaments de la Psicologia, crec que ningú té clar les “ulleres” que es posarà quan exerceixi com a professional, per això crec que és important acollir noves teràpies, com el focusing.


,,Isa